lunes 17 de marzo de 2008

Sense cables

Cada dia tenim més coses sense cables. Wifi, bluetooth...Els nostres aparatets se comuniquen entre si sense haver de conectar-los uns en els altres. Però això si, tot té els seus inconvenients. L'altre dia vaig llegir que se poden "hackejar" els marcapasos o els desfibriladors conectant-se a ells via inalàmbrica. Això qué pareix extret d'un guió de peli d'espies, és ben possible.
Però no tota la conectivitat inalàmbrica és wifi, bluetooth i derivats. L'altre dia vaig llegir una altra noticia que deia que uns xinos han fabricat un dispositiu que transmet dades a través del cos humà.I això si que és d'un guió d'un joc d'espies. Concretament del Metal Gear Solid de Playstation on obrien les portes en unes targetes que utilitzaben les sals minerals del cos per a transmetre informació. En fin, que m'ha fet gràcia vore com una cosa tan "de ciència ficció" ja està comercialitzada(o ho estarà en breu al japó). Només espere que en tot eixe cacau inalàmbric no se mesclen les senyals i acabes sentint el ipod pel marcapasos i obrint la porta de casa via wifi per internet, a la vegada que sents la radio pel microones...Però tot és possible...

jueves 28 de febrero de 2008

METIRA!


Ara que és época d'eleccions, no és mal moment per a parlar de les mentires. Ens agrade o no, i per molt sincers que siguem, tots mentim. Ja siga una mentira inocent, una molt gorda o una mentira per omisió, tots en fem ús. Els polítics les gasten encara en més raó i damunt s'ajuden de les mentires més grans, les que proporcionen les dades i les estadístiques. Sabieu que el 83% del espanyols utilitzen el messenger per a lligar? I que el 58% de la població cante quan se dutxe? Probablement no, perqué és mentira...Però pel simple fet de portar un % darrere, els números tenen més poder.
Estes mentires són d'ús i abús en molts àmbits, com per exemple la publicitat."Un 15% más largo", "Un 20% más blanco", (de vegades me pregunte "¿Más blanco que qué?") "estudios científicos demuestran que..." por me fan eixos esos "estudis". Deixant de banda la significació estadística(per a aquells de vosaltres que cregueu en l'estadística), la validesa dels mètodes utilitzats per a fer l'estudi o el número de la mostra, es pot demostrar qualsevol cosa en un estudi...Segons lo malament que se faja clar...En fin.
Avuí en dia, en internet mentir és més fàcil, ja siga en un xat, en una web, en un mail, en un blog...fàcil, net, anònim, tot són avantatges. Bueno, o casi tot, perqué si utilitzes internet per a buscar informació, pots trobar informació de mentira...o com a mínim de dubtosa procedència.
Però què podem fer per a defensar-nos de les mentires?? Pues bàsicament res, només podem estar alerta i dubtar de tot, tindre en conter que "estudis científics" no són sinònims de veritat, ni les dades ni els percentatges asseguren la veracitat, ni RES que aparega per la tele ni menys per internet...Però clar, aixó ens porta a el quid de la qüestió: Què és la veritat? Pues això ja ho discutirem algún altre dia. Vigileu, tal com algú va dir algun dia, en internet només hi ha porno i mentires...

jueves 14 de febrero de 2008

Night and Day

Una cançoneta que m'agrae perqué passa de manera molt elegant de l'amor al sexe...

La cançò és de Cole Porter, Versió de Sondre Lerche


Like the beat beat beat of the tom-tom
When the jungle shadows fall
Like the tick tick tock of the stately clock
As it stands against the wall
Like the drip drip drip of the raindrops
When the summer shower is through
So a voice within me keeps repeating you, you, you

Night and day, you are the one
Only you beneath the moon or under the sun
Whether near to me, or far
Its no matter darling where you are
I think of you night and day

Day and night, night and day, why is it so
That this longing for you follows wherever I go
In the roaring traffics boom
In the silence of my lonely room
I think of you night and day

Day and night, night and day
Under the hide of me
Theres an oh such a hungry yearning burning inside of me
And this torment wont be through
Until you let me spend my life making love to you

Day and night, night and day

Day and night, night and day
Under the hide of me
Theres an oh such a hungry yearning burning inside of me
And this torment wont be through
Until you let me spend my life making love to you

Com el bum bum bum del tam-tam
quan caue l'ombra de la jungla
Com el tic tic tac del rellotge senyorial
que s'aguanta a la paret
Com el flop flop flop de les gotes de plutja
quan hi ha tormenta d'estiu
així una veu dins de mi no para de repetir: tu, tu ,tu

Nit i dia, tu eres la única
només tu sota la lluna i baix del sól
Tant si estàs prop o lluny
pense en tu nit i dia

Dia i nit,no sé perqué
l'ansia per tu me segueix allà on vaig
en el soroll que rugeix del trafic
en el silènci de la meua solitaria habitació
pense en tu nit i dia

Nit i dia,
baix de la meua pell
hi ha un anhel famolenc que crema dins de mi
I este torment no passarà
fins que no me deixes passar la resta de la meua vida
fent-te l'amor
nit i dia, dia i nit

Nit i dia
baix de la meua pell
hi ha un anhel famolenc que crema dins de mi
I este torment no passarà
fins que no me deixes passar la resta de la meua vida
fent-te l'amor
nit i dia, dia i nit




Garfield el amo...



Ahir el meu pare me va preguntar "fas algo demà a la nit?" i jo, il·lús d emi li vaig contestar "però si demà es dijous...i estic de guardia, que he de fer?". Sort que està Garfield per a recordar-me que és San Valentin.

viernes 4 de enero de 2008

Friki total...

En la meua navegació rutinaria per internet, he aplegat (no sé molt be com...) a una web per a frikis de futurama. O una web per a frikis, de futurama. Encara no ho tinc clar.
El cas és que en esta web posen al descobert alguns xistes que passen desapercebuts per al gran public. Xistes reservats per a matemàtics, físics i informàtics (frikis en general). Lo millor de tot és que expliquen el perqué de les coses, i sense tenir massa idea de matemàtiques o física o informàtica, pots aplegar a mig entendre on està el xiste.
Dona la casualitat que en els guions de futurama col·laboren científics especialitzats en eixes matèries...per a donar més vidilla a la ciéncia ficció...

P.D. Esta web és molt friki! Esteu avisats. No me faig responsable dels efectes que puga causar sobre el vostre estat mental habitual (dic habitual i no normal per raons obvies).

P.D.2. Si, jo me l'he llegit tota.

P.D. 3 Si, m'ha fet gràcia...

Curiositats matemàtiques

Curiositats informàtiques

miércoles 2 de enero de 2008

El nadal de sempre

Com a mínim respecte a les llistes d'èxits nadalenques del Regne Unit... El tema del Chart attack no ha funcionat molt be. Per a la perfecció de la proposta del last.fm, l'unic que ha fallat és que la gent no ha participat... En fin, un altre any el numero 1 ha segut un "producte" prefabricat del Factor-X, Leon Jackson, l'últim guanyador del concurs. Els pobres de lucky soul no han fet ni un top 40... En fin, se veu que la indústria de la música funciona...

lunes 17 de diciembre de 2007

Xmas Chart Attack!!!

Avui toca parlar d'una iniciativa de la web www.last.fm. Estos tios (i ties, suposadament...) han decidit fer un cop d'estat a les llistes d'èxits nadalenques i han posat banners per tal de vendre singles d'un grup en concret, Lucky soul . El cop d'estat va dirigit a enderrocar l'hegemonia dels del factor X ,la Operación Triunfo internacional...per a entendre-n's.
Molts cops en la indústria musical s'ens imposa el que hem de sentir, i donen preferència a determinats artistes en detriment d'altres donant-los més promoció o posant-los més a la radio quant molts cops ni ells mateixos composen les seues cançons. Des d'aquesta web es llança aquesta iniciativa per tal d'intentar escalar al número 1 i per 40 pennies (0.40 lliures) permeten comprar el single i una cançò inèdita. Molts direu:"Què MORRO els lucky soul eixos, en la tonteria s'embutxaquen una pasta!" i ès qué a 40 pennies a 40 pennies s'omple la pica! Però aquesta iniciativa és rodona, perqué tots els beneficis es donen a l'associació warchild (www.warchild.co.uk) que vetlla pels xiquets que pateixen els horrors de la guerra.
Queda dir que els usuaris de last.fm van triar aquesta cançò per a aquesta iniciativa, de manera que el cop d'estat ès de lo més democràtic!

Per a aquells que no ho sapigueu, la web www.last.fm permet als seus usuaris portar un control de la música que escolten, mitjançant un programeta que llegeix les IDtags( la informació dels mp3 que diu quin artista i quin grup escoltes) de les cançons que reprodueixes. I no només pots controlar el que escoltes, també te fa recomanacions de música i te posa en contacte en altres usuaris als que els agrada la mateixa música que a tu. En fin, que és una web genial ( si no mireu a la dreta d'este blog els albums que escolte jo habitualment...O els artistes més sentits de la setmana...No és genial!).

Imagineu que lucky soul se fa en el nº 1 de les llistes? Se fa difícil. Això fa reflexionar sobre qui ès realment el numero 1...
A la dreta vos pose el banner...per si vos fa participar...

P.D. Per cert, jo ja tinc el meu single... Chart Attack!!!