Micronacions

Esta setmana m'he llegit el llibre més estrany que m'he llegit mai. Dins del llibre he descobert un concepte que m'ha desconcertat i que ha captat la meua atenció. El concepte de micronació.
Les micronacions són alguna cosa més que països menudets. De fet són molt més. Són exercicis polítics i mentals, són art conceptual i en molts casos virtual, són refugi de personalitats inquietes. De vegades són només refugis, indrets perduts i abandonats que algú reclama com a propis i que no depenen de cap país ni cap nació.
Hi ha molts tipus de micronacions, i en l'evolució d'internet encara més, perqué s'han sumat les micronacions virtuals. En moltes ocasions pots trobar passaports, banderes i fins i tot himnes d'aquests nous micropaïsos, en noms tan variats com Königreich Kreuzberg (regne Kreuzeberg, en Alemanya) la república de Minerva( a l'índic), Sealand (una antiga plataforma petrolifera prop de la costa anglesa però en aigües internacionals anomenada) o la federació entre els regnes de Elgaland i Vargaland. Esta última és una de les mes curioses perqué declaren com a propis tots els territoris que limiten en qualsevol país i que no són cap país (majorment de la mar) i a més a més els següents estats mentals, l'estat en que estàs quan no estàs ni despert ni dormit, i quan estàs "ensimismat" .Per últim anexionen un últim territori, el digital, que consisteix en el seu espai web http://www.elgaland-vargaland.org/ i en un futur en alguns CD ROMS.
Bueno, un fet curiós este de les micronacions. Sapigueu que la justicia no sap com tractar-les però que ningú les pren seriosament (massa seriosament). De fet, al regne de Kreuzberg, fundat a alemanya per un tipet que se va proclamar rei, no van poder denunciar-lo perqué l'acusaven d' apropiació inadequada de títol nobiliari, però el títol de rei va ser abolit en Alemanya.
A la república de Minerva la van invadir els seus veïns (de Tonga) només va ser inaugurada i les illes Maurici reclamen com a pròpia qualsevol possible illa "nova" que aparega...per si de cas.
Avuí en dia se poden trobar milers de micronacions, cadascuna en les seues lleis i les seues constitucions i és qué cada dia més, cada persona som una illa...


La micronació de Sealand

Informació

L'altre dia el meu avi me preguntava quantes pel·licules caben en un DVD i com ho faig per a gravar-ho i dubtes sobre informàtica. L'home ja te una edat, però mostra interés per estes coses, tot i que les meues explicacions pareixien deixar-lo igual. Ell feia "si, si" o "ahhh" pero feia cara de no entendre res. Llavors jo me vaig preguntar " A la seua edat jo estaré tant perdut com ell??" i la resposta va ser "no". A més a més va ser una resposta que no se va fer esperar. Va ser automàtic, tan instantani que vaig dubtar i tot de les meues raons. Però el tema està clar. La informació que tenim en l'actualitat supera en molt la informació que tenia el meu avi quan era jove, inclús la que tenien els nostres pares i internet n'és el principal responsable. Per exemple, posem per cas que al meu pare li agradaren els Beatles, la faena era seua per a comprar-se un vinil d'ells. En l'actualitat pots baixar-te tota la seua discografia en un dia. És més, pots trobar videos, concerts i documentals de qualsevol tipus. Fins i tot pots posar a internet "similar artists" i trobar una llista de grups que toquen música pareguda i baixar-te tots els seus discs. Això funciona a tots els nivells, pel·lícules, noticies, cultura...El grau d'informació que podem adquirir és molt elevat (deixant de banda la qualitat d'informació)i per tant ens podem fer una idea del món més acurada de la que es feien els nostres pares, i per descomptat els nostres avis.
A banda d'internet, la televisió també ha contribuit que ens fem una millor idea del nostre entorn, més canals, més informació, més cobertura a nivell mundial. Qualsevol fet que passe en qualsevol indret pot quedar reflexat en les noticies o en un documental, a part de la vida privada dels famosos...què fariem sense saber...(anava a posar el nom d'un famós de rabiosa actualitat però no en se cap...) que fa la Pantoja? (no està mal no?). Ja he dit que no comentava la qualitat de la informació, si no la quantitat.
Aplegats a aquest punt ens podem preguntar què és veritat? Què està passant en el món? Suposem que la informació que rebem és la correcta, però ahí radica el poder de la informació. Si tots els mitjans es posessin d'acord en contar-nos alguna cosa, per exemple, que en el cor d'Àfrica s'estan matant tots entre ells en una guerra sense precedents, què podriem fer més que creure-ho?
Bueno, ja he divagat prou no? En resum, que la informació és important, que internet està ple d'ella, que hi ha que anar en conter en la qualitat de la informació i que quan jo siga vell, estaré al cas del que passa al meu voltant i sabré com funcionen les sofisticades màquines que m'envoltaran i que faran la meua vida més fàcil.

The fool I am

Fool that I am

I am the night I am the moon at your window
everyone knows the fool that I am
Like a bird making roots for winter
Can you recall we used to be friends?

I am the day I am the sun in your garden
Maybe i light the way to your heart
Like a song playing after evening
everyone knows the fool that I am

CHORUS:
Love is coming 'round again
Have you spent your chances worriyng?
have you seen or need a friend?

Everyone is looking for something
everyone is looking for someone
fool

I am the smile that will secretly offer
no hesitation for your delight
before hurt before love was questioned
And we believed in love at first sight

CHORUS

Fool that I am but I can see you tumbling and turning,
never learning, I don't understand
Fool, fool
Love me forever fool that I am
Here at your service fool that I am
the fool that I am

Kula Shaker, Strangefolk



Jo sóc la nit, sóc la lluna a la teua finestra
tot el món sap lo bobo que estic
Com un pardal posat-se comode per a l'hivern.
Te'n recordes de quan erem amics?

Jo sóc el dia, sóc el sol al teu jardí
ot ser ilumine el camí al teu cor
Com una cançò que sona per la nit
Tot el món sap lo bobo que estic

L'amor torna a estar prop
Has gastat les teues opcions preocupant-te?
Has vist o has necessitat a un amic?
Tot el món busca alguna cosa
Tot el món busca a algú
bobo

Sóc el somriure que t'ofereix secretament
cap dubte als teus plaers
Abans de ser ferit abans de que es qüestionara l'amor
quan creiem en l'amor a primera vista.

Estribillo

Lo bobo que stic i te veig tambalejar-te i voltar
mai aprenent, no ho entenc
bobo, bobo
Vull-me sempre, lo bobo que estic,
aci al teu servei, lo bobo que estic,
lo bobo que estic.

Quins set dies...

Vaja, pareix ser que els set dies al sol de Juny han durat més del que deurien... En fin, al setembre tornem a les nostres obligacions no? Bueno, pues este blog és una de les meues! A vore si m'acompanya algú en les meues divagacions...

Després d'un estiu "des-internetitzat" en Torreblanca, tornem al ciberespai.