L'altre dia el meu avi me preguntava quantes pel·licules caben en un DVD i com ho faig per a gravar-ho i dubtes sobre informàtica. L'home ja te una edat, però mostra interés per estes coses, tot i que les meues explicacions pareixien deixar-lo igual. Ell feia "si, si" o "ahhh" pero feia cara de no entendre res. Llavors jo me vaig preguntar " A la seua edat jo estaré tant perdut com ell??" i la resposta va ser "no". A més a més va ser una resposta que no se va fer esperar. Va ser automàtic, tan instantani que vaig dubtar i tot de les meues raons. Però el tema està clar. La informació que tenim en l'actualitat supera en molt la informació que tenia el meu avi quan era jove, inclús la que tenien els nostres pares i internet n'és el principal responsable. Per exemple, posem per cas que al meu pare li agradaren els Beatles, la faena era seua per a comprar-se un vinil d'ells. En l'actualitat pots baixar-te tota la seua discografia en un dia. És més, pots trobar videos, concerts i documentals de qualsevol tipus. Fins i tot pots posar a internet "similar artists" i trobar una llista de grups que toquen música pareguda i baixar-te tots els seus discs. Això funciona a tots els nivells, pel·lícules, noticies, cultura...El grau d'informació que podem adquirir és molt elevat (deixant de banda la qualitat d'informació)i per tant ens podem fer una idea del món més acurada de la que es feien els nostres pares, i per descomptat els nostres avis.
A banda d'internet, la televisió també ha contribuit que ens fem una millor idea del nostre entorn, més canals, més informació, més cobertura a nivell mundial. Qualsevol fet que passe en qualsevol indret pot quedar reflexat en les noticies o en un documental, a part de la vida privada dels famosos...què fariem sense saber...(anava a posar el nom d'un famós de rabiosa actualitat però no en se cap...) que fa la Pantoja? (no està mal no?). Ja he dit que no comentava la qualitat de la informació, si no la quantitat.
Aplegats a aquest punt ens podem preguntar què és veritat? Què està passant en el món? Suposem que la informació que rebem és la correcta, però ahí radica el poder de la informació. Si tots els mitjans es posessin d'acord en contar-nos alguna cosa, per exemple, que en el cor d'Àfrica s'estan matant tots entre ells en una guerra sense precedents, què podriem fer més que creure-ho?
Bueno, ja he divagat prou no? En resum, que la informació és important, que internet està ple d'ella, que hi ha que anar en conter en la qualitat de la informació i que quan jo siga vell, estaré al cas del que passa al meu voltant i sabré com funcionen les sofisticades màquines que m'envoltaran i que faran la meua vida més fàcil.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)


3 comentarios:
Jo també m'he fet aquesta pregunta i la veritat és que també és sistemàticament no, però clar, jo estic segur que seré un iaio carca que passaré de tots i acabaré obsolet, :-)
La veritat és que el fet de rebre una bona informació em resulta aterrador i perillós, ens engolim sense problemes tot els que ens tiren (des de la Cope, la SER..., el ABC, El País...)...
Em resulta aterrador pensar que de vegades lligc articles sobre temes que penso que conec prou bé i estan plens de falàcies, errors, cutrisme i sensacionalisme periodístic...; els articles que desconec són iguals???
Buff, iguals o pitjors... Però jo crec que la gràcia està en escollir la "veritat" que més se t'acople. No pots fer res més! Si només hi hauria una veritat absoluta, una informació perfectament acurada dels fets i plenament subjectiva, només existiria un periòdic, un canal de notícies, i una porta al món. Ara com a mínim pots llegir un article del país i sentir la mateixa informació a la cope i fas una mitja ponderada i traus una idea de lo que està passant...més o menys.
mola lo de la mitja ponderada, ho hauré de provar...
Publicar un comentario